09 febrero 2009

...ya he leído: L'Atles furtiu, d'Alfred Bosch




Sinopsis

Grans amors i grans odis. Persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. Aquesta és la vida de Jafudà Cresques, un cartògraf mallorquí de l'edat mitjana. Una història d'intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seva època. De l'Orient remot als imperis africans, passant per les turbulències del regne d'Aragó, L'Atles furtiu barreja els mites amb les realitats i amb les aventures personals d'una figura d'excepció.
A través de Jafudà, jueu que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes, assistim a la desaparició d'un món: la dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització.
La intel·ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudà van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però, la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat, que Alfred Bosch retrata amb un gran rigor a L'Atles furtiu, novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 1997.


Comentario
La verdad es que este libro está muy bien y es entretenido de leer. Destacar, por un lado, que lo redondea un último capítulo muy bien solucionado por el autor, con una reflexión maravillosa sobre la naturaleza de cualquier paraíso. Por otro lado, no sé si Jafudà, el joven protagonista de origen hebreo, se hace querer todo lo que querría Alfred Bosch, pero no le sale mal la jugada... los atlas sí que lo consiguen, y taaaantooooo!

No hay comentarios:

Publicar un comentario